|
Petita, bufona careta de poma poncella d'or fi. La bona minyona somriu i tremola com un violí. La nina! la nina! No hi ha altra joguina per fer-la callar. L'estima, la gronxa, la abraça, l'amoixa, la fa caminar. No hi ha xocolata ni paper de plata, ni mel, no bombons. Només vol la nina; l'estima, la mima, la menja a petons. La voleu contenta, gentil i valenta com una cançó? Doneu-li la nina la gràcia més fina del tirabuixó. Si voleu que plori, si voleu que es mori de tant sentiment, no li goseu prendre la il·lusió més tendra del seu pensament. Quan la mare resa perquè té a la vora la gana i el plor. La nina, la nina! s'adorm i rondina i esfulla una flor. !Ai, mare bonica mireu-la que es xica - li diu somrient - com plora! de tant sentiment. Un dia la nina de tant ser joguina se li va trencar. I la pobre mare i la pobre nena Totes dues van plorar! |